La nit americana. Pausa. Nit. Barbara Held 2021, loop amb flauta travessera (Barbara Held), piano (Carles Santos) Custom software i mix binaural de Josep Aymí, imatge de Nil Tous i Javier Rojas.
“La nostra música està entrellaçada amb la gent que estimem. Vaig fer aquesta peça fa uns anys per a una trobada molt emocionant a Vinaròs, davant del piano magnífic del Carles. Vaig utilitzar Pausa, un instrument digital capaç de reaccionar, a través de sons, a les meves accions amb la flauta travessera. Per a aquesta obra, l’instrument digital evoca fragments de piano interpretats pel Carles que queden suspesos en l’espai i creen un pla sonor que vibra infinitament, a la manera dels darrers acords de La Nit Americana de Santos, en què les notes s’aguanten amb el pedal perquè quedin sostingudes dins de la caixa de ressonància del piano. La Nit Americana fa referència a la tècnica lumínica emprada en les pel·lícules per aparentar una atmosfera de nit real. Però en aquest cas, la filmació nocturna d’un llac està controlada pel so de la flauta, que crea una barreja entre la imatge real i els sons virtuals” Barbara Held
Concert January 19, 2023, 8pm Artists Space, New York City
As part of the retrospective Yasunao Tone: Region of Paramedia, Artists Space is pleased to present a special concert with legendary sound artist Yasunao Tone and flutist Barbara Held. For this rare performance, the pair will perform four pieces Tone originally composed for Held—Trio for a Flute Player (1985), Aletheia (1987), Lyrictron for Flute (1988), and Zen and Music (1990).
Yasunao Tone, Page from score for Trio for a Flute Player with typographical annotations by Barbara Held, 1985.
Throughout the 1980s, Tone and Held performed several pieces that challenge traditional notions of composition; namely, the role of composer and performer, the legibility of a score, and the perception of sound as “music.” The point of departure for each of those featured in this performance is a found text—the seventh-century Man’yoshu anthology of poems (Trio for Flute Player), an ancient Chinese dance score (Aletheia), Tang dynasty flute tablatures (Lyrictron for Flute), and ancient Japanese shakuhachi flute music (Zen and Music). From these sources, Tone’s scores embark on an open-ended translation across media, technology, and writing systems. In Trio for a Flute Player, for example, musical staves printed on transparencies are superimposed atop calligraphic renderings of poems in Classical Japanese, with twentieth-century English translations included on each sheet. Transforming the written notation into sound, Held reads the poems in English through the mouthpiece of her flute while fingering the keys of her instrument, their position determined by a reading of the Japanese characters as they appear on the staves as tablature. Her instrument, which she calls her “Tone hacked flute,” is modified with foam pads placed on the keys that, when pressed, alter the strength of an electric current running through an oscillator and cause unpredictable variation in the pitch and intensity of the sound.
In performing these pieces, Held reads each text-based score faithfully and without interpretation. Focusing on a literal translation of the score’s instructions, the performer loses any sense of the text’s original meaning and the impulse to play according to her own classical training. What follows is undirected and uncontrolled sound modulated by the vacillating noise of Tone’s technical interventions.
On the occasion of this exhibition and performance, the audio engineer David Meschter has restored the Lyrictron system he created for Tone in 1988, which will be used in the eponymous performance. Lyrictron consists of a computer program that converts flute pitches into words recited by a computerized voice and expressed as impromptu haikus on a monitor.
Yasunao Tone: Region of Paramedia. Installation view, Artists Space, January 13, 2023 – March 18, 2023. Image courtesy Artists Space, New York. Photo: Filip Wolak
Yasunao Tone in Concert with Barbara Held. Performance documentation, January 19, 2023, Artists Space. Photo: Destiny Mata
Previous Performances
Yasunao Tone, Carles Hac Mor, and Barbara Held performing Música desterritorialitzada at Metronom, Barcelona, Spain, 1997.
Trio for Flute Player uses three sound components, sound from the flute itself, the flutist’s voice and electronic sounds, all to be performed by the solo flutist. These components are based on a single source, poems from the 8th Century Japanese anthology, the Manyoshu.
The curvy line of calligraphy of the poem, overlaid by a musical staff, does not correspond with pitches or any tonalities but with the player’s finger placements. (Note that a flute player uses nine fingers, coinciding with the number of lines and spaces of the staff — five lines and four spaces.)
Fingering, with its movement and pressure, triggers an electronic sound, varying in pitch and intensity, which is generated by an oscillator with a capacitor. The poems, translated by Sid Corman in “The Peerless Mirror”, are read through the flute mouthpiece.
The sound of the original Manyoshu poems, the other part of the “signifier” of the poem, serves as the substructure for the rhythm and intensity of performance. The poems are not interpreted but transformed into sound. The electronic system was designed by Yoshi Saito and slightly revised by David Meschter. The piece was commissioned by Barbara Held and was made possible by funding from the New York State Council on the Arts’ Commissioning Program.
concepto: Reiko Yamada y Maciej Lewenstein dirección artística: Reiko Yamada
Ángel Faraldo: caja de ritmos y objetos (4); soporte fijo (6) Barbara Held: flauta (2, 3) Andrés Lewin-Richter: soporte fijo (5) Artur Majewski: corneta y electrónica (1, 3) Ilona Schneider: voz (2, 3) Vasco Trilla: percusión (3, 5) Reiko Yamada: sintetizadores analógicos (1, 3), soporte fijo (1, 6), partituras gráficas (1,2,3)
ingeniero de grabación: Ángel Faraldo mezclado por Artur Majewski y Ángel Faraldo masterizado por Sebastián García Ferro
Agradecimientos: Samuele Grandi, Albert Aloy, Luca Barbiero, Gorka Muñoz-Gil i Antoine Reserbat-Plantey
Interpreting Quantum Randomness al AI+Music Festival. Foto: Alba Rupérez.
Descripción de las pistas
1) Majewski, Yamada: Rabi
El tema de apertura está interpretado por Majewski en la corneta con electrónica en vivo y Yamada en los sintetizadores analógicos. La pieza tiene un soporte fijo creado a partir de datos aleatorios cuánticos. Estos datos particulares se tomaron de las emisiones espontáneas de la oscilación rabi, cuya información de intervalos de tiempo se coloca en el eje de Fourier en la síntesis de sonido, produciendo varios timbres musicales. La respuesta espontánea de Majewski y Yamada a estos datos cuánticos es el elemento central de este tema. Los datos fueron proporcionados por Samuele Grandi en el ICFO.
2) Held, Scheider: Linear transformation
La partitura de Linear transformation se generó siguiendo una secuencia de gráficos originados por Yamada a partir de este concepto matemático. Una transformación lineal es un mapeo entre dos espacios vectoriales que preserva las operaciones de suma de vectores y multiplicación escalar. Tras estudiar las partituras proporcionadas por Yamada, Held y Schneider se tomaron libertad en las expresiones creativas sin dejar de seguir fielmente la partitura. Los gestos sonoros resultantes son calculados y espontáneos al mismo tiempo, dejando los ecos misteriosos a cualquiera que escuche este tema.
Uncertainty principle es una improvisación colectiva en la que los músicos interpretan la notación gráfica basada en la aleatoriedad cuántica proporcionada por Yamada. Este tema está interpretado por Held a la flauta, Majewski a la corneta y la electrónica en directo, Schneider a la voz, Trilla a las percusiones múltiples y Yamada a los sintetizadores analógicos.
4) Faraldo: Un soroll més pur…
Un soroll més pur… (Un ruido más puro, en español) es una composición algorítmica abierta para caja de ritmos y objetos resonantes. Un generador de ruido cuántico proporcionado por investigadores del ICFO genera secuencias aleatorias en la caja de ritmos. El intérprete juega con estas secuencias, grabándolas, disparándolas y amplificándolas a través de diferentes objetos. Un soroll més pur… es un intento de encontrar algo de orden en el caos, creando patrones automáticos con los que nos familiarizamos a través de la repetición. De este modo, incluso el ruido más puro (el azar cuántico), se vuelve comprensible, aunque solo sea por un momento ilusorio.
5) Lewin-Richter, Trilla: ICFO
Para este tema Lewin-Richter generó una composición en soporte fijo basada en la secuencia de números aleatorios cuánticos de la oscilación Rabi, que controla varios aspectos de la estructura musical, como las envolventes y las líneas de retardo. Sobre esta banda sonora, Trilla improvisa con la percusión, alcanzando momentos de gran intensidad y sutileza por igual.
6) Faraldo, Yamada: Probability cloud
Probability cloud es una pieza creada en colaboración entre Faraldo y Yamada. Los materiales se han ido generando lentamente mediante el intercambio de sonidos en bruto entre Faraldo y Yamada, editando, procesando y añadiendo materiales adicionales a cada nueva iteración. El término ‘nube de probabilidad’ (probability cloud) se refiere a una distribución a través de una región del espacio de la probabilidad de detectar una partícula dada, como un electrón en órbita alrededor del núcleo de un átomo, determinada por la función de onda de la partícula.
El Museu Nacional presenta l’obra Dins per dins de l’artista Francesca Llopis (Barcelona, 1956), una intervenció formada per un vídeo amb música de Barbara Held i percussió de Pilar Subirà, i un conjunt de fotografies, realitzats per l’artista a la Casa Gomis Bertrand, coneguda com La Ricarda, i situada a El Prat de Llobregat. L’habitatge el va dissenyar l’arquitecte Antoni Bonet Castellana entre 1953 i 1963 i es tracta d’una de les joies de l’arquitectura moderna de segona meitat del segle XX.
En el vídeo de Francesca Llopis una sèrie de “performers” vestides de negre, estableixen un diàleg en moviment amb l’arquitectura de la casa, a voltes misteriós, a voltes humorístic, i sempre poètic.
L’obra es podrà veure a partir del 9 de novembre, en el marc del Festival Loop, a la sala 81 bis d’Art Modern, dedicada a l’art de postguerra i segona avantguarda. En aquesta mateixa sala, el museu presenta tres obres que acaba d’incorporar a la seva col·lecció i que no s’han exposat fins ara. Són dues peces de Moisès Villèlia i una de Magda Bolumar, corresponents a l’època en què ambdós artistes van idear, en col·laboració estreta amb Antoni Bonet, la decoració de la Casa Gomis Bertrand.
MNAC Del 9 de novembre de 2021 al 20 de març de 2022 Col·labora Festival Loop
DINS PER DALT. Una actuació sonora en paral·lel a la intervenció DINS PER DINS Dimecres 23 de febrer de 2022, a les 18.30 h
MNAC Sala de la Cúpula Conferència/Performance
El Museu Nacional presenta (prorrogada fins 20 de març de 2022) l’obra Dins per dins de l’artista Francesca Llopis, una intervenció formada per un vídeo amb música de Barbara Held, i un conjunt de fotografies realitzats per l’artista a la Casa Gomis Bertrand, coneguda com La Ricarda, i situada a El Prat de Llobregat. L’habitatge el va dissenyar l’arquitecte Antoni Bonet Castellana entre 1953 i 1963 i es tracta d’una de les joies del racionalisme català. En el vídeo de Francesca Llopis una sèrie de taques-ombra estableixen un diàleg en moviment amb l’arquitectura de la casa, a voltes misteriós, a voltes humorístic, i sempre poètic.
En aquest treball, descobrim l’arquitectura sonora de la Ricarda com a espai d’escolta. Els creadors de la casa utilitzaven l’última tecnologia del moment per a una escolta crítica i científica de la música experimental del seu temps i dels sons de l’entorn de la reserva natural que envolta la casa –actualment amenaçada per l’aeroport de Barcelona.
A l’actuació sonora DINS PER DALT, convidem a la biòloga Eloïsa Matheu a parlar de la seva pràctica com a àudio-naturalista. La Ricarda i el seu entorn natural al delta de Llobregat són el punt central d’un relat sonor sobre la migració dels ocells, un viatge extraordinari entre terres del nord d’Europa i el nord d’Àfrica, articulat amb gravacions de camp d’Eloïsa Matheu. Els sons de la natura descriuen i reflecteixen tant els ecosistemes com els problemàtiques amb què s’enfronten els ocells durant el llarg i perillós viatge. Seguidament, Barbara Held farà una performance de l’obra per a flauta “Pausa: Nit”, composta per a un concert a l’aire lliure a finals d’estiu de 2021 al Museu Vostell, Malpartida de Cáceres. Incorpora fragments de gravacions de camp d’Eloisa Matheu que la situa dins de la localització geogràfica tant especial del museu.
Intervenen:
• Eloisa Matheu, biòloga • Barbara Held, flauta • Francesca Llopis, artista visual • Josep Aymi, àudio software • Ferran Conangla, so
With each bird flying, time is passing. Etel Adnan
Barbara Held, flauta Josep Aymi, custom software Eloisa Matheu, grabaciones de campo, Parque Nacional de Monfragüe
Pausa es un proyecto in process iniciado en 2017 que surgió de mi interés por el espacio entre el tiempo compartido del intérprete/público del concierto y el tiempo contemplativo de la instalación.
Pausa construye un espacio sonoro utilizando un proceso de congelar el sonido y permitir que los armónicos, la estructura matemáticamente compleja de frecuencias que componen el sonido de la flauta, interactúen a lo largo del tiempo en relación con un espacio específico.
En las tradiciones musicales antiguas, cada momento del día y estación del año tiene un sonido especial, e incluso puede ser representado por un color o un animal.
El maestro cantante del norte de la India, Pandit Pran Nath, elogió las cualidades similar al raga del canto de los pájaros:
“Según la estación cambian su tono… otro pájaro… este es un ruiseñor, este es un cuervo, está cambiando su tono… así que este es un cambio natural, un lugar natural… La casa del Señor, la casa de nadie… cantando en lugares abiertos. Las paredes encierran. En el lugar abierto… ¡cuántas ideas pueden volar!”
En Malpartida, en esta tarde de finales de verano, ampliamos el espacio sonoro que nos rodea para incluir las frecuencias de otros habitantes nocturnos del mundo natural.
Josep Aymi ha colaborado conmigo en la creación de un software personalizado muy especial para Pausa, y a través de él he conocido recientemente a la bióloga y recordist, Eloisa Matheu. Matheu ha realizado una exhaustiva investigación del ambiente sonoro nocturno de la Reserva de la Biosfera, Monfragüe.
Dins per Dalt, with Eloisa Matheu 2.23.2022, MNAC, Barcelona
MNAC Sala de la Cúpula Conferència/Performance
El Museu Nacional presenta (prorrogada fins 20 de març de 2022) l’obra Dins per dins de l’artista Francesca Llopis, una intervenció formada per un vídeo amb música de Barbara Held, i un conjunt de fotografies realitzats per l’artista a la Casa Gomis Bertrand, coneguda com La Ricarda, i situada a El Prat de Llobregat. L’habitatge el va dissenyar l’arquitecte Antoni Bonet Castellana entre 1953 i 1963 i es tracta d’una de les joies del racionalisme català. En el vídeo de Francesca Llopis una sèrie de taques-ombra estableixen un diàleg en moviment amb l’arquitectura de la casa, a voltes misteriós, a voltes humorístic, i sempre poètic.
En aquest treball, descobrim l’arquitectura sonora de la Ricarda com a espai d’escolta. Els creadors de la casa utilitzaven l’última tecnologia del moment per a una escolta crítica i científica de la música experimental del seu temps i dels sons de l’entorn de la reserva natural que envolta la casa –actualment amenaçada per l’aeroport de Barcelona.
A l’actuació sonora DINS PER DALT, convidem a la biòloga Eloïsa Matheu a parlar de la seva pràctica com a àudio-naturalista. La Ricarda i el seu entorn natural al delta de Llobregat són el punt central d’un relat sonor sobre la migració dels ocells, un viatge extraordinari entre terres del nord d’Europa i el nord d’Àfrica, articulat amb gravacions de camp d’Eloïsa Matheu. Els sons de la natura descriuen i reflecteixen tant els ecosistemes com els problemàtiques amb què s’enfronten els ocells durant el llarg i perillós viatge. Seguidament, Barbara Held farà una performance de l’obra per a flauta “Pausa: Nit”, composta per a un concert a l’aire lliure a finals d’estiu de 2021 al Museu Vostell, Malpartida de Cáceres. Incorpora fragments de gravacions de camp d’Eloisa Matheu que la situa dins de la localització geogràfica tant especial del museu.
Intervenen:
• Eloisa Matheu, biòloga • Barbara Held, flauta • Francesca Llopis, artista visual • Josep Aymi, àudio software • Ferran Conangla, so
By way of a selection of hundreds of sound works, Audiosphere. Sound Experimentation 1980-2020 looks to cover an historical and cultural void in terms of the recognition, exhibition and analysis of a key part of the recent changes that have taken place in the artistic conception of sound creation.
Conceived from a social perspective, and with the aim of revealing and providing context to reflect upon and discuss the techno-cultural changes that have occurred since the 1980s, the exhibition will present the work of a broad number of experimental sound artists, hailing from all over the world, the majority unknown to the contemporary art spectator.
The show will revolve around seven sections, each one addressing different social, technological, historical and cultural processes: genealogies, networks, mega accessibility, cyborgisation, aesthetogenesis, recombination and rights. Although such processes have been generated collectively and today are widespread, they have not been sufficiently identified, acknowledged or analysed artistically.
Audiosphere thus seeks to constitute a non-conceptual, large-scale contemporary art exhibition with no images or objects, underpinned solely by sound works and an exhibition design that facilitates experiential, profound and prolonged listening.
