28 de maig a les 18 h: Un cinema d’accions musicals, de Carles Santos i Pere Portabella (1970-1979). Presentació, Barbara Held
Filmoteca de Catalunya
Category Archives: News
CARLES SANTOS I ARA, QUE?
Carles Santos (1940-2017) és un autor inclassificable. A partir de la música, i més concretament del piano, la seva obra s’expandeix cap a múltiples formats. La transdisciplinarietat va ser la base de la seva pràctica i pensament, i avui el seu llegat continua fascinant-nos per la llibertat creativa que transmet.
L’exposició Carles Santos. I ara, què?, comissariada per Ona Balló amb la col·laboració d’Elena Lasala, presenta un recorregut per descobrir la vida i obra d’un músic rara avis el llegat del qual, avui dia, ens continua fascinant per la llibertat creativa que transmet. És l’eix vertebrador de Primavera Santos, una iniciativa del Centre de les Arts Lliures que, amb la complicitat de la Filmoteca de Catalunya i el Museu de la Música de Barcelona, celebra l’obra polièdrica de Santos durant la primavera del 2024. La mostra permetrà conèixer la seva figura i processos de creació, aprofundir en les etapes fonamentals de les seves produccions, posar a la llum materials inèdits i reflexionar sobre l’impacte que ha generat en els seus contemporanis.
Del 14 de març al 21 de juliol del 2024
North American night filmed by Nil Tous Held, Music performed by Barbara Held, programed by Javier Rojas
Hotel Europa, Francesc Abad 1996
An installation by Francesc Abad
Low frequency sound installation by Barbara Held
video by Adolf Alcañiz
Curated by Chantal Grande and Glòria Malé for Tinglado 2 Moll de Costa, Tarragona, 1996
Gent de re.
Exposició retrospectiva de l’obra de Francesc Abad, referent de l’art conceptual, amb l’adaptació d’obres anteriors i obra de nova creació.
Fins al 6 d’octubre de 2024
MUME, Museu Memorial de l’Exili, La Jonquera
Francesc Abad (Terrassa, 1944). Fill de republicans represaliats pel franquisme, Francesc Abad va créixer en una ciutat tèxtil com Terrassa i en una casa de treballadors que seguia el model dels anomenats casals anglesos, amb un pati i un arbre on s’explicaven històries com una forma de transmissió de la memòria oral. Als 14 anys, va començar a treballar com a representant de teixits fins que, l’any 1972, una beca i un viatge a Nova York el van acabar de convèncer per decantar-se cap a la creació artística. Amb una pintura inicial en l’òrbita de Barnett Newman, aviat va optar per l’art conceptual.
Les seves primeres accions, iniciades l’any 1972, es centraven en el cos i en els quatre elements. Abad va formar part del Grup de Treball (1972-1975), impulsor del conceptualisme a Catalunya i molt crític amb el franquisme, i va participar en esdeveniments col·lectius a la Llotja del Tint de Banyoles, a Tarragona i Terrassa (Informació d’Art, 1973) o la 9ª Biennal de París (1976).
Ja als vuitanta, va incorporar la instal·lació i es va interessar per conceptes com memòria, cultura, exili i paisatge, adoptant com a mètode de treball els projectes de llarga durada i la noció d’arxiu. Des de llavors, s’ha situat en l’estela oberta per pensadors fonamentals del segle XX com Walter Benjamin, Hannah Arendt, Ernst Bloch o Theodor Adorno. Juntament amb la memòria de l’Europa contemporània, Abad ha dut a terme una reflexió centrada en el treball i la fàbrica, i en nocions com fordisme i subalternitat.
Si bé ha participat en exposicions arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol i també a Berlín, Frankfurt, Grenoble, La Haia o Marsella, sempre s’ha vinculat al territori treballant en espais com el Goethe Institut i la Sala Metrònom de Barcelona, Espais de Girona, Sala Muncunill de Terrassa, la Panera de Lleida, ACVic de Vic i el Museu de Granollers, on ha estat durant anys artista resident.
L’any 2022, Abad projecta una intervenció permanent al Parc del Campus Diagonal-Besòs de Barcelona: Bosc d’empremtes. Partint de les empremtes dactilars de les persones afusellades pel franquisme en aquest punt de la ciutat i d’un treball realitzat anteriorment (El camp de la Bota, 2004-2007), l’artista proposa, a la manera benjaminiana, “passar el raspall a contrapèl per treure l’oblit de la història”.
El projecte expositiu Gent de re recupera una part significativa de la trajectòria artística de Francesc Abad, construïda com un assaig sempre en curs. El títol tradueix lliurement l’expressió francesa gens de rien, que, entre d’altres significats, s’utilitza per designar persones socialment ignorades. Per a aquesta exposició, Abad ha reunit treballs destacats a l’entorn de nocions que travessen la seva obra d’una manera transversal com memòria, barbàrie, exili, Europa o democràcia, concepte que obre i tanca la mostra. En tots ells hi ressona una manera de treballar pròpia i que transita entre la intuïció, la poesia, el testimoni i el pensament crític. Mirats en conjunt, mostren una gran fidelitat a textos de pensadors fonamentals del segle XX com Walter Benjamin, Hannah Arendt, Simone Weil, René Char, Paul Celan o Anna Akhmàtova.
Gent de re parla d’exiliats, de desplaçats o d’apàtrides, una modalitat de subjecte, com va acotar Hannah Arendt, que s’instaurà al segle XX i que, ja ho podem dir, el segle XXI no ha estat capaç de refutar. Són aquells qui, havent perdut la condició de ciutadans, han perdut també la pertinença a un món comú. Abad tanca la mostra convidant a una reflexió sobre la nova condició d’exiliat que viu el paisatge, un dels grans reptes que tenim al davant.
Text: Cristina Masanés
Screen Compositions 20
curated by Katherine Liberovskaya
Monday March 25th, 2024
@ ISSUE Project Room: 22 Boerum Pl, Brooklyn, NY 11201
Very happy to present a fragment of Nine Movements, the first performance a new collaborative piece with Richard Garet, soon to be published on Contour Editions.
This year Screen Compositions celebrates its 20th anniversary! Our jubilee edition brings you, as ever, a collection of always captivating and inspired intersections of moving image with sonic art; a program of screen works representing dynamic two-way collaborations between video/film artists and sound/music artists specifically intended for single-channel projection with no live or performance component; featuring collaborations by: Debora Bernagozzi / Jason Bernagozzi; Patrick Bokanowski / Michele Bokanowski; Navel Cassidy / Michael Evans; Holly Fisher / Lois V Vierk; Gisela Gamper / Pauline Oliveros+Zach Layton+Jonas Braasch; Richard Garet / Barbara Held; Katherine Liberovskaya / Phill Niblock+Francisco Janes; Ursula Scherrer / Marcia Bassett; Claudia Schmitz / Ute Wassermann; Sara C. Sun / Michael Vincent Waller
La Nit Americana. Pausa. Nit.
La nit americana. Pausa. Nit.
Barbara Held
2021, loop amb flauta travessera (Barbara Held), piano (Carles Santos) Custom software i mix binaural de Josep Aymí, imatge de Nil Tous i Javier Rojas.
“La nostra música està entrellaçada amb la gent que estimem. Vaig fer aquesta peça fa uns anys per a una trobada molt emocionant a Vinaròs, davant del piano magnífic del Carles. Vaig utilitzar Pausa, un instrument digital capaç de reaccionar, a través de sons, a les meves accions amb la flauta travessera. Per a aquesta obra, l’instrument digital evoca fragments de piano interpretats pel Carles que queden suspesos en l’espai i creen un pla sonor que vibra infinitament, a la manera dels darrers acords de La Nit Americana de Santos, en què les notes s’aguanten amb el pedal perquè quedin sostingudes dins de la caixa de ressonància del piano. La Nit Americana fa referència a la tècnica lumínica emprada en les pel·lícules per aparentar una atmosfera de nit real. Però en aquest cas, la filmació nocturna d’un llac està controlada pel so de la flauta, que crea una barreja entre la imatge real i els sons virtuals” Barbara Held
Read more: La Nit Americana. Pausa. Nit.
Phill Niblock 1933-2024
Early Photographs and Films from the 60’s
àngels barcelona, Carlos Casas, curator
http://angelsbarcelona.com/en/program
Region of Paramedia
Yasunao Tone in Concert with Barbara Held
Concert
January 19, 2023, 8pm
Artists Space, New York City
As part of the retrospective Yasunao Tone: Region of Paramedia, Artists Space is pleased to present a special concert with legendary sound artist Yasunao Tone and flutist Barbara Held. For this rare performance, the pair will perform four pieces Tone originally composed for Held—Trio for a Flute Player (1985), Aletheia (1987), Lyrictron for Flute (1988), and Zen and Music (1990).
Throughout the 1980s, Tone and Held performed several pieces that challenge traditional notions of composition; namely, the role of composer and performer, the legibility of a score, and the perception of sound as “music.” The point of departure for each of those featured in this performance is a found text—the seventh-century Man’yoshu anthology of poems (Trio for Flute Player), an ancient Chinese dance score (Aletheia), Tang dynasty flute tablatures (Lyrictron for Flute), and ancient Japanese shakuhachi flute music (Zen and Music). From these sources, Tone’s scores embark on an open-ended translation across media, technology, and writing systems. In Trio for a Flute Player, for example, musical staves printed on transparencies are superimposed atop calligraphic renderings of poems in Classical Japanese, with twentieth-century English translations included on each sheet. Transforming the written notation into sound, Held reads the poems in English through the mouthpiece of her flute while fingering the keys of her instrument, their position determined by a reading of the Japanese characters as they appear on the staves as tablature. Her instrument, which she calls her “Tone hacked flute,” is modified with foam pads placed on the keys that, when pressed, alter the strength of an electric current running through an oscillator and cause unpredictable variation in the pitch and intensity of the sound.
In performing these pieces, Held reads each text-based score faithfully and without interpretation. Focusing on a literal translation of the score’s instructions, the performer loses any sense of the text’s original meaning and the impulse to play according to her own classical training. What follows is undirected and uncontrolled sound modulated by the vacillating noise of Tone’s technical interventions.
On the occasion of this exhibition and performance, the audio engineer David Meschter has restored the Lyrictron system he created for Tone in 1988, which will be used in the eponymous performance. Lyrictron consists of a computer program that converts flute pitches into words recited by a computerized voice and expressed as impromptu haikus on a monitor.
Yasunao Tone: Region of Paramedia is on view at Artists Space January 13 – March 18, 2023.
BARBARA HELD, HUAN SHAO-CHING, YASUNAO TONE
Previous Performances
Trio for Flute Player uses three sound components, sound from the flute itself, the flutist’s voice and electronic sounds, all to be performed by the solo flutist. These components are based on a single source, poems from the 8th Century Japanese anthology, the Manyoshu.
The curvy line of calligraphy of the poem, overlaid by a musical staff, does not correspond with pitches or any tonalities but with the player’s finger placements. (Note that a flute player uses nine fingers, coinciding with the number of lines and spaces of the staff — five lines and four spaces.)
Fingering, with its movement and pressure, triggers an electronic sound, varying in pitch and intensity, which is generated by an oscillator with a capacitor. The poems, translated by Sid Corman in “The Peerless Mirror”, are read through the flute mouthpiece.
The sound of the original Manyoshu poems, the other part of the “signifier” of the poem, serves as the substructure for the rhythm and intensity of performance. The poems are not interpreted but transformed into sound. The electronic system was designed by Yoshi Saito and slightly revised by David Meschter. The piece was commissioned by Barbara Held and was made possible by funding from the New York State Council on the Arts’ Commissioning Program.
from Upper Air Observation, a CD published by Lovely Music, Ltd.
Yasunao Tone: Region of Paramedia
January 13 – March 18, 2023
Artists Space is pleased to present Region of Paramedia, the first retrospective dedicated to the work of Japanese American conceptual artist, composer, and theorist Yasunao Tone, whose deep investigation of the potential uses and misuses of emerging technology has made him a pioneer in performance, sound, and digital composition. This landmark exhibition and event series encompasses a comprehensive range of mediums and materials, from graphic scores to manipulated sound objects to documentation of performative actions and rare ephemera, and includes live events as well as first-time restagings that cover both Tone’s frequent, wide-ranging collaborations and his individually authored works.
Interpreting Quantum Randomness
nueva referencia discográfica en Phonos Netlabel
concepto: Reiko Yamada y Maciej Lewenstein
dirección artística: Reiko Yamada
Ángel Faraldo: caja de ritmos y objetos (4); soporte fijo (6)
Barbara Held: flauta (2, 3)
Andrés Lewin-Richter: soporte fijo (5)
Artur Majewski: corneta y electrónica (1, 3)
Ilona Schneider: voz (2, 3)
Vasco Trilla: percusión (3, 5)
Reiko Yamada: sintetizadores analógicos (1, 3), soporte fijo (1, 6), partituras gráficas (1,2,3)
ingeniero de grabación: Ángel Faraldo
mezclado por Artur Majewski y Ángel Faraldo
masterizado por Sebastián García Ferro
Agradecimientos: Samuele Grandi, Albert Aloy, Luca Barbiero, Gorka Muñoz-Gil i Antoine Reserbat-Plantey
Interpreting Quantum Randomness al AI+Music Festival. Foto: Alba Rupérez.
Descripción de las pistas
1) Majewski, Yamada: Rabi
El tema de apertura está interpretado por Majewski en la corneta con electrónica en vivo y Yamada en los sintetizadores analógicos. La pieza tiene un soporte fijo creado a partir de datos aleatorios cuánticos. Estos datos particulares se tomaron de las emisiones espontáneas de la oscilación rabi, cuya información de intervalos de tiempo se coloca en el eje de Fourier en la síntesis de sonido, produciendo varios timbres musicales. La respuesta espontánea de Majewski y Yamada a estos datos cuánticos es el elemento central de este tema. Los datos fueron proporcionados por Samuele Grandi en el ICFO.
2) Held, Scheider: Linear transformation
La partitura de Linear transformation se generó siguiendo una secuencia de gráficos originados por Yamada a partir de este concepto matemático. Una transformación lineal es un mapeo entre dos espacios vectoriales que preserva las operaciones de suma de vectores y multiplicación escalar. Tras estudiar las partituras proporcionadas por Yamada, Held y Schneider se tomaron libertad en las expresiones creativas sin dejar de seguir fielmente la partitura. Los gestos sonoros resultantes son calculados y espontáneos al mismo tiempo, dejando los ecos misteriosos a cualquiera que escuche este tema.
3) Held, Majewski, Schneider, Trilla, Yamada: Uncertainty principle
Uncertainty principle es una improvisación colectiva en la que los músicos interpretan la notación gráfica basada en la aleatoriedad cuántica proporcionada por Yamada. Este tema está interpretado por Held a la flauta, Majewski a la corneta y la electrónica en directo, Schneider a la voz, Trilla a las percusiones múltiples y Yamada a los sintetizadores analógicos.
4) Faraldo: Un soroll més pur…
Un soroll més pur… (Un ruido más puro, en español) es una composición algorítmica abierta para caja de ritmos y objetos resonantes. Un generador de ruido cuántico proporcionado por investigadores del ICFO genera secuencias aleatorias en la caja de ritmos. El intérprete juega con estas secuencias, grabándolas, disparándolas y amplificándolas a través de diferentes objetos. Un soroll més pur… es un intento de encontrar algo de orden en el caos, creando patrones automáticos con los que nos familiarizamos a través de la repetición. De este modo, incluso el ruido más puro (el azar cuántico), se vuelve comprensible, aunque solo sea por un momento ilusorio.
5) Lewin-Richter, Trilla: ICFO
Para este tema Lewin-Richter generó una composición en soporte fijo basada en la secuencia de números aleatorios cuánticos de la oscilación Rabi, que controla varios aspectos de la estructura musical, como las envolventes y las líneas de retardo. Sobre esta banda sonora, Trilla improvisa con la percusión, alcanzando momentos de gran intensidad y sutileza por igual.
6) Faraldo, Yamada: Probability cloud
Probability cloud es una pieza creada en colaboración entre Faraldo y Yamada. Los materiales se han ido generando lentamente mediante el intercambio de sonidos en bruto entre Faraldo y Yamada, editando, procesando y añadiendo materiales adicionales a cada nueva iteración. El término ‘nube de probabilidad’ (probability cloud) se refiere a una distribución a través de una región del espacio de la probabilidad de detectar una partícula dada, como un electrón en órbita alrededor del núcleo de un átomo, determinada por la función de onda de la partícula.
+info
4 phill
A small tribute to Phill Niblock on the occasion of his 88th (Double Infinity) birthday by Barbara Held and Anne Wellmer, December 2021.