Category Archives: Recent projects

IMAGEN SONORA

IMAGEN SONORA is a first exploration of the special acoustics at Siega Verde, a site of Paleolithic rock art near Cuidad Rodrigo, Spain, on the banks of the Rio Águeda. 

The animals depicted there connect us with a vision of the world that underlines the relationship between human beings and other animals, a link that remains an essential part of this land.

It is believed that one of the possible origins of music came from our relationship with animals—our veneration of them, our kinship, and especially the imitation of their sound rhythms.  We also know from ancient sound studies that our ancestors who painted and engraved images on stone were also aware of and explored the power of acoustic reflections and echos of sound, and very likely used certain frequencies to create special meditative states. Maybe they were not so different from us, creating images and sonic spaces that reference philosophy, ritual and science.

Many indigenous people support a life practice of listening and talking directly to nature, thanking the animals and plants, listening to the land with an open heart. 

Canadian Anishnaabe philosopher and musician Leanne Betasamosake Simpson writes in her beautiful book Theory of Water, Nishnaabe Maps to the Times Ahead

“The sound of rushing water is a kind of portal to another world. Places where waves of energy altered human hearing were often where spiritual beings lived or where certain significant events happened. And the sounds in these places, such as that of water moving, were normalized.”

Some researchers call these places “ensouled landscapes”.

I came to the investigation at Siega Verde as an instrumentalist (a flutist) who performs and responds to the subtleties of spaces and places. More than simply collecting field recordings, I am interested in what curator Regine Basha describes as a sound conversation—an approach of paying close attention to the acoustic properties of the space around me and responding with sound. In turn, the place transmits a reaction to my sounds. At Siega Verde I was able to explore the subtle differences in acoustics that we believe were intentionally nuanced by the artists/shamans who created animal engravings on these immense stone surfaces.

My imperfect recordings document three such locations; a concave stone that filters the sound of the river nearby, a circular space that not only projects sound like a small amphitheater but depicts a flat scene of wolf and auroch (bull) that from a distance and at a certain angle can be seen in perspective, and a stone with a heartbreakingly simple outline of an auroch’s head and horns on a stone background that creates a totally silent space. 

The sound of a place is made up of all the rhythmic phenomena there. To the rhythms of nature such as the sound of the river, birds, depictions of ancient animal rhythms, and a sudden summer rainstorm, I added my own personal rhythm in sound, what composer Dafne Oram called “each human being’s innate waveform”.

Una exploración de las singulares condiciones acústicas de Siega Verde, yacimiento de arte rupestre paleolítico al aire libre ubicado dentro la dehesa salmantina.  

Las figuras zoomorfas allí representadas nos conectan con una visión del mundo que subraya la relación entre los seres humanos y los demás animales, un vínculo que sigue siendo parte esencial de esta tierra.

Se cree que uno de los posibles orígenes de la música proviene de nuestra relación con los otros animales: de la veneración que les profesamos, de nuestro parentesco con (y nuestra dependencia hacia) ellos y, en especial, de la imitación de sus ritmos sonoros. Sabemos también, gracias a los estudios sonoros dedicados a la más remota antigüedad, que aquellos antepasados nuestros que pintaban y grababan imágenes en la piedra eran igualmente conscientes del poder de las reflexiones acústicas y de los ecos producidos por el sonido en ciertos lugares de reunión, y muy probablemente se valían de ciertas frecuencias resonantes para propiciar estados de meditación. Tal vez no fueran tan distintos de nosotros: creaban imágenes y espacios sonoros que remitían al mismo tiempo a la filosofía, al ritual y a las ciencias aplicadas.

Muchas culturas indígenas aun sostienen una práctica de escucha, formando relaciones entre los humanos y las plantas y los animales, escuchando la tierra con el corazón abierto.

Desde el norte de Canada nos habla Anishinaabe filosofa y artista, Leanne Beta-samo- sake Simpson. “El sonido del agua corriendo es una especie de portal a otro mundo. Los lugares donde las ondas de energía alteran la audición humana suelen ser lugares donde viven seres espirituales o donde ocurran ciertos eventos significativos. Y los sonidos en estos lugares, como el del agua en movimiento, se normalizaban”.

Me aproximo a la investigación en Siega Verde desde la perspectiva de una instrumentista —flautista— que interpreta y responde a las sutilezas de los espacios y los lugares. Más que limitarme a recoger grabaciones de campo, me interesa lo que la curadora Regine Basha describe como una “conversación sonora”, es decir, una forma de atención profunda a las propiedades acústicas del entorno, que propician una respuesta con material sonoro propio. A su vez, el lugar genera una reacción a mis sonidos: en este caso, la sutil (y muy deseada) reverberación, los ecos igualmente buscados por aquellos artistas o chamanes que realizaron esos grabados sobre inmensas superficies de piedra. 

Mi composición documenta una experiencia concreta de fenómenos rítmicos. Más específicamente, de mi propio ritmo sonoro al entrar en contacto con varias representaciones específicas de diversos ritmos animales, con un río en 2 tiempos, y con la insólita meteorología de una tormenta veraniega.

Viatge a la Llum

“Viatge a la Llum” is a working title for a recent audiovisual project by Alessandro Quaranta and Barbara Held, a reading of the sound and moving images recorded in Iran by Toni Serra *) Abu Ali, left inedited at his death in 2019.

Toni’s contemplation of the spaces of nature and Persian architecture, mysticism and poetry, was especially guided by what he called the experience of light – the light that creates visions, an intangible presence in the darkness.

This version is the result of a research project by Alessandro Quaranta, and a reworking of a 5.1 sound work that I have been elaborating based on Toni’s archive of camera sound and music, as well as the detailed instructions that he left me in a brief work period at the end of his several month-long voyage to Iran. It will be presented as a work in progress at the end of December by the FLUX 2025 festival de vídeo d’autor in Barcelona.

El legado inacabado de un pensador que “supo cortocircuitar el imaginario hegemónico”Un vídeo inédito y un libro colectivo revisan la obra del videoartista catalán Catalina Serra ARA

CARLES SANTOS I ARA, QUE?

Carles Santos (1940-2017) és un autor inclassificable. A partir de la música, i més concretament del piano, la seva obra s’expandeix cap a múltiples formats. La transdisciplinarietat va ser la base de la seva pràctica i pensament, i avui el seu llegat continua fascinant-nos per la llibertat creativa que transmet.

L’exposició Carles Santos. I ara, què?, comissariada per Ona Balló amb la col·laboració d’Elena Lasala, presenta un recorregut per descobrir la vida i obra d’un músic rara avis el llegat del qual, avui dia, ens continua fascinant per la llibertat creativa que transmet. És l’eix vertebrador de Primavera Santos, una iniciativa del Centre de les Arts Lliures que, amb la complicitat de la Filmoteca de Catalunya i el Museu de la Música de Barcelona, celebra l’obra polièdrica de Santos durant la primavera del 2024. La mostra permetrà conèixer la seva figura i processos de creació, aprofundir en les etapes fonamentals de les seves produccions, posar a la llum materials inèdits i reflexionar sobre l’impacte que ha generat en els seus contemporanis.

Del 14 de març al 21 de juliol del 2024

La Nit Americana.Pausa.Nit (2024)

North American night filmed by Nil Tous Held, Music performed by Barbara Held, programed by Javier Rojas

Hotel Europa, Francesc Abad 1996


An installation by Francesc Abad
Low frequency sound installation by Barbara Held
video by  Adolf Alcañiz
Curated by Chantal Grande and Glòria Malé for Tinglado 2 Moll de Costa, Tarragona, 1996

Gent de re.
Exposició retrospectiva de l’obra de Francesc Abad, referent de l’art conceptual, amb l’adaptació d’obres anteriors i obra de nova creació.
Fins al 6 d’octubre de 2024
MUME, Museu Memorial de l’Exili, La Jonquera

Francesc Abad (Terrassa, 1944). Fill de republicans represaliats pel franquisme, Francesc Abad va créixer en una ciutat tèxtil com Terrassa i en una casa de treballadors que seguia el model dels anomenats casals anglesos, amb un pati i un arbre on s’explicaven històries com una forma de transmissió de la memòria oral. Als 14 anys, va començar a treballar com a representant de teixits fins que, l’any 1972, una beca i un viatge a Nova York el van acabar de convèncer per decantar-se cap a la creació artística. Amb una pintura inicial en l’òrbita de Barnett Newman, aviat va optar per l’art conceptual.

Les seves primeres accions, iniciades l’any 1972, es centraven en el cos i en els quatre elements. Abad va formar part del Grup de Treball (1972-1975), impulsor del conceptualisme a Catalunya i molt crític amb el franquisme, i va participar en esdeveniments col·lectius a la Llotja del Tint de Banyoles, a Tarragona i Terrassa (Informació d’Art, 1973) o la 9ª Biennal de París (1976).

Ja als vuitanta, va incorporar la instal·lació i es va interessar per conceptes com memòria, cultura, exili i paisatge, adoptant com a mètode de treball els projectes de llarga durada i la noció d’arxiu. Des de llavors, s’ha situat en l’estela oberta per pensadors fonamentals del segle XX com Walter Benjamin, Hannah Arendt, Ernst Bloch o Theodor Adorno. Juntament amb la memòria de l’Europa contemporània, Abad ha dut a terme una reflexió centrada en el treball i la fàbrica, i en nocions com fordisme i subalternitat.

Si bé ha participat en exposicions arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol i també a Berlín, Frankfurt, Grenoble, La Haia o Marsella, sempre s’ha vinculat al territori treballant en espais com el Goethe Institut i la Sala Metrònom de Barcelona, Espais de Girona, Sala Muncunill de Terrassa, la Panera de Lleida, ACVic de Vic i el Museu de Granollers, on ha estat durant anys artista resident.

L’any 2022, Abad projecta una intervenció permanent al Parc del Campus Diagonal-Besòs de Barcelona: Bosc d’empremtes. Partint de les empremtes dactilars de les persones afusellades pel franquisme en aquest punt de la ciutat i d’un treball realitzat anteriorment (El camp de la Bota, 2004-2007), l’artista proposa, a la manera benjaminiana, “passar el raspall a contrapèl per treure l’oblit de la història”.

El projecte expositiu Gent de re recupera una part significativa de la trajectòria artística de Francesc Abad, construïda com un assaig sempre en curs. El títol tradueix lliurement l’expressió francesa gens de rien, que, entre d’altres significats, s’utilitza per designar persones socialment ignorades. Per a aquesta exposició, Abad ha reunit treballs destacats a l’entorn de nocions que travessen la seva obra d’una manera transversal com memòria, barbàrie, exili, Europa o democràcia, concepte que obre i tanca la mostra. En tots ells hi ressona una manera de treballar pròpia i que transita entre la intuïció, la poesia, el testimoni i el pensament crític. Mirats en conjunt, mostren una gran fidelitat a textos de pensadors fonamentals del segle XX com Walter Benjamin, Hannah Arendt, Simone Weil, René Char, Paul Celan o Anna Akhmàtova.

Gent de re parla d’exiliats, de desplaçats o d’apàtrides, una modalitat de subjecte, com va acotar Hannah Arendt, que s’instaurà al segle XX i que, ja ho podem dir, el segle XXI no ha estat capaç de refutar. Són aquells qui, havent perdut la condició de ciutadans, han perdut també la pertinença a un món comú. Abad tanca la mostra convidant a una reflexió sobre la nova condició d’exiliat que viu el paisatge, un dels grans reptes que tenim al davant.

Text: Cristina Masanés

Screen Compositions 20

 
curated by Katherine Liberovskaya
Monday March 25th, 2024
@ ISSUE Project Room: 22 Boerum Pl, Brooklyn, NY 11201

Nine Movements, Barbara Held and Richard Garet

Very happy to present a fragment of Nine Movements, the first performance a new collaborative piece with Richard Garet, soon to be published on Contour Editions.

This year Screen Compositions celebrates its 20th anniversary! Our jubilee edition brings you, as ever, a collection of always captivating and inspired intersections of moving image with sonic art; a program of screen works representing dynamic two-way collaborations between video/film artists and sound/music artists specifically intended for single-channel projection with no live or performance component; featuring collaborations by: Debora Bernagozzi / Jason Bernagozzi; Patrick Bokanowski / Michele Bokanowski; Navel Cassidy / Michael Evans; Holly Fisher / Lois V Vierk; Gisela Gamper / Pauline Oliveros+Zach Layton+Jonas Braasch; Richard Garet / Barbara Held; Katherine Liberovskaya / Phill Niblock+Francisco Janes; Ursula Scherrer / Marcia Bassett; Claudia Schmitz / Ute Wassermann; Sara C. Sun / Michael Vincent Waller

La Nit Americana. Pausa. Nit. (2021)

La nit americana. Pausa. Nit.
Barbara Held
Loop amb flauta travessera (Barbara Held), piano (Carles Santos), i afinador de piano. Custom software i mix binaural de Josep Aymí, imatge de Nil Tous, ed. Javier Rojas.

“La nostra música està entrellaçada amb la gent que estimem. Vaig fer aquesta peça fa uns anys per a una trobada molt emocionant a Vinaròs, davant del piano magnífic del Carles. Vaig utilitzar Pausa, un instrument digital capaç de reaccionar, a través de sons, a les meves accions amb la flauta travessera. Per a aquesta obra, l’instrument digital evoca fragments de piano interpretats pel Carles que queden suspesos en l’espai i creen un pla sonor que vibra infinitament, a la manera dels darrers acords de La Nit Americana de Santos, en què les notes s’aguanten amb el pedal perquè quedin sostingudes dins de la caixa de ressonància del piano. La Nit Americana fa referència a la tècnica lumínica emprada en les pel·lícules per aparentar una atmosfera de nit real. Però en aquest cas, la filmació nocturna d’un llac està controlada pel so de la flauta, que crea una barreja entre la imatge real i els sons virtuals” Barbara Held

CARLES SANTOS
I ARA, QUÈ?

Read more: La Nit Americana. Pausa. Nit. (2021)