An installation by Francesc Abad
Low frequency sound installation by Barbara Held
video by  Adolf Alcañiz
Curated by Chantal Grande and Glòria Malé for Tinglado 2 Moll de Costa, Tarragona, 1996

Gent de re.
Exposició retrospectiva de l’obra de Francesc Abad, referent de l’art conceptual, amb l’adaptació d’obres anteriors i obra de nova creació.
Fins al 6 d’octubre de 2024
MUME, Museu Memorial de l’Exili, La Jonquera

Francesc Abad (Terrassa, 1944). Fill de republicans represaliats pel franquisme, Francesc Abad va créixer en una ciutat tèxtil com Terrassa i en una casa de treballadors que seguia el model dels anomenats casals anglesos, amb un pati i un arbre on s’explicaven històries com una forma de transmissió de la memòria oral. Als 14 anys, va començar a treballar com a representant de teixits fins que, l’any 1972, una beca i un viatge a Nova York el van acabar de convèncer per decantar-se cap a la creació artística. Amb una pintura inicial en l’òrbita de Barnett Newman, aviat va optar per l’art conceptual.

Les seves primeres accions, iniciades l’any 1972, es centraven en el cos i en els quatre elements. Abad va formar part del Grup de Treball (1972-1975), impulsor del conceptualisme a Catalunya i molt crític amb el franquisme, i va participar en esdeveniments col·lectius a la Llotja del Tint de Banyoles, a Tarragona i Terrassa (Informació d’Art, 1973) o la 9ª Biennal de París (1976).

Ja als vuitanta, va incorporar la instal·lació i es va interessar per conceptes com memòria, cultura, exili i paisatge, adoptant com a mètode de treball els projectes de llarga durada i la noció d’arxiu. Des de llavors, s’ha situat en l’estela oberta per pensadors fonamentals del segle XX com Walter Benjamin, Hannah Arendt, Ernst Bloch o Theodor Adorno. Juntament amb la memòria de l’Europa contemporània, Abad ha dut a terme una reflexió centrada en el treball i la fàbrica, i en nocions com fordisme i subalternitat.

Si bé ha participat en exposicions arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol i també a Berlín, Frankfurt, Grenoble, La Haia o Marsella, sempre s’ha vinculat al territori treballant en espais com el Goethe Institut i la Sala Metrònom de Barcelona, Espais de Girona, Sala Muncunill de Terrassa, la Panera de Lleida, ACVic de Vic i el Museu de Granollers, on ha estat durant anys artista resident.

L’any 2022, Abad projecta una intervenció permanent al Parc del Campus Diagonal-Besòs de Barcelona: Bosc d’empremtes. Partint de les empremtes dactilars de les persones afusellades pel franquisme en aquest punt de la ciutat i d’un treball realitzat anteriorment (El camp de la Bota, 2004-2007), l’artista proposa, a la manera benjaminiana, “passar el raspall a contrapèl per treure l’oblit de la història”.

El projecte expositiu Gent de re recupera una part significativa de la trajectòria artística de Francesc Abad, construïda com un assaig sempre en curs. El títol tradueix lliurement l’expressió francesa gens de rien, que, entre d’altres significats, s’utilitza per designar persones socialment ignorades. Per a aquesta exposició, Abad ha reunit treballs destacats a l’entorn de nocions que travessen la seva obra d’una manera transversal com memòria, barbàrie, exili, Europa o democràcia, concepte que obre i tanca la mostra. En tots ells hi ressona una manera de treballar pròpia i que transita entre la intuïció, la poesia, el testimoni i el pensament crític. Mirats en conjunt, mostren una gran fidelitat a textos de pensadors fonamentals del segle XX com Walter Benjamin, Hannah Arendt, Simone Weil, René Char, Paul Celan o Anna Akhmàtova.

Gent de re parla d’exiliats, de desplaçats o d’apàtrides, una modalitat de subjecte, com va acotar Hannah Arendt, que s’instaurà al segle XX i que, ja ho podem dir, el segle XXI no ha estat capaç de refutar. Són aquells qui, havent perdut la condició de ciutadans, han perdut també la pertinença a un món comú. Abad tanca la mostra convidant a una reflexió sobre la nova condició d’exiliat que viu el paisatge, un dels grans reptes que tenim al davant.

Text: Cristina Masanés